Li ha passat a tot el món. Trau la seua targeta de crèdit o dèbit per a pagar la compra de torn i el botiguer en qüestió li posa mala cara, o directament la rebutja. Li demana que li pague en euros comptants i sonants. El motiu s'anomena comissió, la que les entitats financeres li cobren als comerços per cada operació amb diners de plàstic i que en l'últim trimestre es va situar en una mitja del 0,83% de l'import de cada venda. En un tíquet de 100 euros, per exemple, serien 83 cèntims. Però és un mitjana: la màxima (de l'1,59%) es paga en massatges, saunes i discoteques, i la mínima se situa en supermercats d'alimentació (0,49%), segons el Banc d'Espanya.

A partir de gener, si els comerciants volen, la carassa de fastidi podrà dibuixar-se en la cara del client perquè les botigues podran aplicar-li un recàrrec per la targeta, segons la Llei de Pagaments aprovada fa uns dies pel Congrés dels Diputats, i que trasllada una directiva europea de 2007.

Fonts de l'àrea de Competència de la Comissió Europea consideren que "permetre el recàrrec és positiu perquè millora la transparència per als consumidors". A més, critica que "estos costos últimament són sempre pagats pels clients i generalment no veuen que ho estan fent", a més que si el comerciant té més gastos per les targetes, estos imposen "un cost amagat en altres consumidors".

El secretari general de la Confederació Espanyola del Comerç, Miguel Ángel Fraile, s'afanya a aclarir que "la vida dels espanyols no canviarà en res, cap comerciant es planteja aplicar cap cost addicional als seus clients, i menys en este context de crisi en què cau el consum". Però, ocorrerà així sempre? I en tots els sectors? Fraile veu possible que aquells negocis amb marges de benefici estrets i preus fixos, és a dir, estancs, quioscos, o gasolineres, puguen aplicar-ho.

La patronal de grans superfícies, ANGED, no es mulla i es limita a valorar positivament "el fet que siguen els propis establiments els que puguen gestionar els pagaments com millor els convinga i aplicar comissions o descomptes".

Els consumidors es preocupen. "Hi haurà què veure què passa en el futur. I si un dia es posen d'acord tots els híper a aplicar-ho? Creiem que açò està prohibit perquè és una clàusula abusiva repercutir al consumidor gastos propis de l'empresari, i este ho és", es queixa Rubén Sánchez, portaveu de FACUA.

Darrere es lliura una vella batalla entre la banca i el comerç a compte d'unes comissions que l'últim veu abusives, encara que han baixat quasi a la mitat des de 2005. Les entitats també es cobren entre elles una taxa quan el banc de la targeta i del comerç són distints.

La pràctica de carregar el client per compres amb targeta no estava explícitament prohibida per la llei. L'Institut Nacional de Consum aclarix que "tot preu anunciat ha de ser el final, cap consumidor pot emportar-se sorpreses a l'ara de pagar. Tampoc ara. Sí es poden aplicar descomptes a qui paga en efectiu". El cost per al client podria variar en funció de què la banca li cobre al comerciant -l'anomenada taxa de descompte- i en cap cas podrà sobrepassar eixe percentatge. De fet, la qual cosa el comerç li pot cobrar al client és la diferència entre eixe cost de la taxa bancària per la targeta i el que li costa manejar l'efectiu. És difícil de calcular, però fonts del sector de targetes ho xifren en un 0,9%

Els comerços no han aplicat este recàrrec perquè els contractes que tenien firmats amb les entitats financeres solien incloure una clàusula que ho prohibia. La nova llei impedix que eixos pactes porten tal clàusula, coneguda com no surcharge rule en el món de la targeta. Així es dóna cobertura legal a una pràctica que ja es duia a terme en alguns negocis, com el de les companyies aèries que venen bitllets per Internet i apliquen recàrrecs sobre els dos euros per pagar amb targeta. L'Agència de Consum de Catalunya, per exemple, ha expedientat a 13 aerolínies, basant-se que han d'anunciar el seu preu final i que hi ha "discriminació sistemàticament de pagament".

La banca és contrària a la disposició de la nova norma espanyola. Pot produir un efecte contrari a què perseguix la Llei "si s'utilitza per a penalitzar el pagament amb targetes electròniques i, amb això, s'incentiva un major ús de l'efectiu", expliquen des de l'Associació Espanyola de Banca.

L'empresa de mitjans de pagament Servired va més enllà i critica que una llei "encoratge" l'ús de diners "negre", ja que les operacions en efectiu són més difícils de controlar, a més que la mesura pot comportar un increment dels preus per als ciutadans. També es pot retraure l'ús de targeta a Espanya, que ja és molt inferior al dels seus veïns europeus, segons un informe de la consultora KPMG.

La resta de països europeus estan també adaptant-se a la directiva i decidint què fan amb el famós recàrrec. Fins ara, són molt pocs els països on s'aplicava. En el Regne Unit era possible, però no es feia.

"Hi ha hagut un esforç important en la reducció de les taxes en els últims anys que s'ha de valorar", apunta Santiago Carbó, catedràtic d'Economia de la Universitat de Granada i investigador de FUNCAS. "També cal apreciar el valor en si que suposa per al comerç i les vendes l'existència dels diners de plàstic", afig Carbó.

Els comerciants creuen podran negociar amb més pressió. "Perquè el client podrà decidir no comprar en una botiga, però també pot decidir pagar en efectiu", opina Fraile. Amb la crisi, l'ús de les targetes de crèdit ha baixat per primera vegada en els 55 anys des que els diners de plàstic circula per Espanya.

Punts del debat

- La directiva europea de Servicis de Pagament diu als estats membres que no es pot prohibir el recàrrec d'esta comissió per l'ús de targeta, llevat que es vullga impulsar l'ús eficient d'alguns mitjans. Espanya s'ha reservat esta facultat.

- La taxes del comerç han baixat des de 2005, darrere d'un acord entre la banca i el comerç, d'una mitja de l'1,52% a una del 0,88% en 2008, encara que no està clar que haja repercutit en els preus.

- El que es podria aplicar és la taxa d'intercanvi, que és la que es cobren les entitats financeres entre si. El temor és que es carregue en negocis amb marges estrets, com a estancs, quioscos o gasolineres. Servired creu que afavorir l'ús de bitllets impulsa els diners negres.

El País 08/11/2009